Filo 3er Trimestre (3)

EL DUBTE I LA PRIMERA VERITAT

Dubte metòdic
Descartes posa en dubte les fons del coneixament; els sentits i la rao, ja que per a ell tot lo dels sentits es fals. Si ens podem inmaginar una cadira sense potes i el fer de poder-la imaginar es una idea dudable, encanvi, seria indudable si questa idea no la podem canviar.
Descartes s'inventa la figura d'un geni maligne que la seva intenció es fer-lo equivocar. Descartes te un dubte constant fins que arriba a la PRIMERA VERITAT que l'utilitzarà per identificar els enunciats com certs o falsos, per tant, s'adona que per equivocar-seel meunys a d'estar dubtant, es a dir, si penso per tant existeixo, ja que no et pots imaginar unal'acció de corre sense que ningú corri, com a mínim existeix el subjecta que pensa.
L'acció de parlar, menjar es una acció del cos i ho penso a través del sentit i aquets ens poden enganyar, aixi que de moment es demostra que existeix l'anima com a substancia pensant.

Descartes troba 3 tipus d'idees:
1. Idees adverntícies (empíriques): idees que prevenen através dels sentits (percepcions)
2. Idees factícies (artificials): Idees que la nostra imaginació crea a partir de les ideees empíriques (exe. cavall+home=sagitari).
* Aquestes dues idees no ens poden servir per la demostració de l'existencia de la realitat perque la seva validesa es questionable, una idea és verdadera si no me la puc imaginar d'una altre manera.
3. Idees innates: son allò que fa possible que poguem coneixa la realitat amb una bona solvència i que ni sota el farmac mes potent deixaran de ser certes. Aixi que no lo queda més que demotra a través de Déu que les idees innates son verdaderes.


L'EXISTENCIA DE DÉU

Descartes ens argumenta que el nom de Déu és algu infiniti i les idees innates són aquelles que Déu ens a posat en la nostra ànima perque nosaltres poguem entendre la realitat, només aquestes idees són verdaderes, ja que deu es la garentia de que les idees innates són certes i en el cas de que deu no existis no podriem estar segur de res.

Filo 3er Trimestre (2)

1er PARCIAL

• UNITAT DEL SABER I DE LA RAÓ

Totes les idees de totes les ciències han de ser quarents i compatibles entre elles, es a dir, tots els enunciats verdader de qualsevol ciència són compatibles, ja que per la ciencia tots parteix de la mateixa realitat i no poden ser contrais.

• L'ESTRUCTURA DE LA RAÓ I EL MÈTODE.

Segons Descartes la raó coneix segons dos proccediments l'intuició i la deducció.
El primer, la intiució, no és un raonanemt, sinó un procediment que fa que et donis compte de forma inmediata de l'absoluta veritat d'una idea. Aquesta idea ha de ser clara, que es pot diferencia de qualsevol altre cosa, que sigui distinta, impossible de confondre amb cap altre i per últim indubtable, per tant, no podem no podem dubtar de la seva veritat encara que estem adormits o desperts seguirà sent verdadera. Aquestes 3 idees són la base del pensament.
El segon procediment anomentat deducció que és un raonament que apartir d'un pensament o idea que quan els relacionem ens permeti extreure altres idees amb tota la seguretat possible.

El funcionament natural de la raó descartes es basa en el mètode científic que consisteix de 4 punts:

1.Regla. Apartir del criteri de veritat distingirem una idea verdadeda de la falsa, per ell una idea es verdadera si es igual que claretat i distinció.
2.Regla. Busquem idees verdaderes i hem de dividir o analitzar les questions o idees complexes en les idees més simples.
3.Regla. Reconstruir la questió de les idees més simples a les idees mes compostes i que cada pas sigui controlat per la raó per evitar algun error.
4.Regla. Rrevisar les vegades necessaries les dues regles anterior per evitar l'error.

Filo 3er Trimestre (1)

1er PARCIAL

INTRODUCCIÓ

Descartes i Galileu són 2 pensadors que van composar la revolució científica i partir d'aquesta va apareixa la ciència física matemàtica moderna.
Descartes tenia el coneixament i l'experiència dels seus antesessor que també volien trobar la veritat, peró ells creien com a veritat tot allò que és afirmat pels principals pensadors que el presedeixen com Tomás d'Aquino i això s'anomena criteri d'autoritat. Utilitzaven un mètode anomenat sil.logisme que consistia en 3 parts: permisa major, permisa menor i una conclusió, x tant era un instrument científic si la premisa major era verdadera. Aquest metode funcionava, peró Descartes estava encontre ja que no acceptava l'autoritat de ningú com a font de veritat, així que no utilitzem el sil.logisme.
Descartes construeix un nou mètode per dur a terme els seus objectius i no el pot fonamentar amb les dades dels sentits perquè aquests eren inexactes i no arriben a demotrar un enunciat científic per si sols, sense utilitzar una raó certa i inmutable, ell volia trobar una filosofía que sempre descartes l'error, aicí que descartes va decidir centrar-se en el raonament per aconseguir la seva meta.