Filo 2on Trimestre

PLATÓ

Lordre no pt provenir del desordre

Plató rebutja la teoria que lordre no pot provenir del desordre, ja k si fos Aixa tot seria impresindiple, per aquest motiu lordre b dun ordre previ.Segons plató x la formacio d’alguna cosa cosa es necessari lordre i la planificació, sino allò no seria format correctament, es a dir, lunivers s’ha de construir amb un ordre previ, sino no seria cognoscible.

Doctrina platonica de lanima:

Per lanima el cos li seria un obstacle, es a dir, el cos a trabes e la vista i la oida li proporcionen una veritat, pero aquest sentit no ens aporta res exacte, ja que quan volen unificar-se alesmores lanima es enganyada pel cos, es a dir, el cos a traves dels sentits peces la seva realitat encanvi l’anima a traves del raonament arriba a coneixa alguna cosa de la realitat . Aixa k lanima es concentre en si mateixa, deixant de costat els sentits x poder arribar a la realitat

La teoria de les idees:

el tema principal de la filosofia platonica es la teoria de les idees, costirueix en l’afirmació de que existiesen entitasimaterials i absolutes com x exemp la justicia, bondad. Lidea no tracta dels pensaments o objectes imaginaris k son la base del punt de partida per poder realitzar altres conceptes.Com x exp. Les matematiques a traves dena s’ha constituit laltre i aixi pasa soccesivament, es a dir k apartir dun concepte base es forma un altre.

K son les idees

1Son el planol de constriccio de la realitat, el model a partit del qual la meteria s’organitza i forma les coses 2resulten necesaries per explicar la realitat desde el moment en k sintrodueix una inteligencia ordenadora alhora dexplicar la formacio de lunivers.3.Son les esencies de les coses: alo comu a les coses, principi didentitat i causa. 4eson eternes,no neixen ni moren 5 son inmotables(mai cambien)6Son imaterials 7 son absolutes(no depenen de res + sino delles mateixes.

Coneixa es recordar:

En el mite diu k la nostra anima al mori retorna el mon de les idees (regio selecte de la realitat) lanima coneixarà les, es a dir, lautentica realitat de les coses, despres baixara i anira a un altre cos x poder viure en el seu voltant, i anira recordant.si no tingessim ja aquest coneixament no sabriem res.segons plato tenim en la nostre anima els conceptes k ens ajuden a saber la realitat, lanima es inmortal, i retorna el mon de les idees on hi ha la veritat.lanima ja ho ha apres tot, ja que ha estat infinites vegades “morta” Per aixo qui investiga en recordar una cosa recordara tot, no hi hauria aprenentatge si no hi hagues record.

Idees inates x a plató:

Son el coneixa bsic a partir dl cual la rao humana pot investigar i pensar la realitat, mitjançant lesfors de la propia investigacio,xtan,x a plato la manera de aproparnos a la realitat es mitjançant la rao,no x la percepcio ja k simplement comença a desperpertar les idees xo no pot guiar la linvestigacio.Afavor de les ides inates:1.no podem percebre dues coses iguals sino tenim el concepte digualat.2.Exem una taula esta composta de moltes coses pero nosaltres ho veiem em una sola cosa.perque partim de lidea dunitat.3.plato x demostrar les idees inates agafa a un esclau i li dona unes investigacions on lsclau va realitzar una operacio, si no tingues una capacitat inata de fer uns operacions matemtks no ho hagues pogut fer, xk don no hiha no en pot rajar.

Saber i opinio:

Son idees tottalment oposades, ja k el saber no es pot canviar facilment.encanvi lopinio es inestable i facil de canviar, es a dir, ek saber te com a base lutilitzacio de la rao i es x akest motiu k exclou la possiblitat derror, pero lopinio te aksta akesta mencança.No solemnt es diferencien de 2 formes e coneixmt sino k tamb es refereixen a objectes diferents, es a dir, els objectes del saber son les estructures inteligibles i encanvi els objectes de lopinio es el mon fisic.

Realitat i coneixament:

Antecedents en la teoria de les idees. Els pitagorics x ells el k parmet accedir al coneixament de la natura es la rao, la rao matematica.en les estructures com a principi de comprencio racional de lunivers.Xaltre banda parmenides deia k lexigencia de la rao obliga a dmetre k no+ es verdader allo imutables. Per ultim socrates, plato representa a socrates fent preguntes de k es la justicia, virtut,i la resposta es la definicio k de fet es lidea.buescava ideals de virtuts i plato creia k podien construir i formar alguna cosa a traves de la definicio a idea.

L'ànima

Plato diu k lanima esta dividina en 3 parts.1raonament atraves de la rao em de dominar les virtuts i no virtuts que son la manera correcta de funcionar. En el pensament (rao) la seva virtut es la prudencia :saber escullir en cada cas allo k es millor fer.2on.ànima:la seva virtut es el coratge(força de voluntat) capacitat de fer allò k la prodencia ens diu k em de fer.3er l’apetit: (desitjos) la seva virtut es la templança la capacitat de dominar o moderar algun desitj.4a i per ultim: Resultat del bon comportament de les 3 part de lanima k apareis com a conseq es la felicitat, jaque sense justicia no hi ha felicitat, es a dir per aconseguir la felicitat em de fer k les 3 part treballim com una sola unitat.

Els grecs

lunic que tenien de fer per guañar era matar el general dels perses xk era el k els dirigia i controlava, estavam acostimbrats a segir ordres., encanvi els grecs,el 1er k se’ls i ensenyaven els grecs era a dominar-se a si mateix, aixi k cada grec es sabia comportar en la seva manera com un general o soldat x tal de dominar , el señ, tamplança. Ensenyats per ser lliures, x ser feliços, aprendre dominar els desitjos avui dia el psicolegs diuen k es inteligencia emocional.