1er PARCIAL
INTRODUCCIÓ
Descartes i Galileu són 2 pensadors que van composar la revolució científica i partir d'aquesta va apareixa la ciència física matemàtica moderna.
Descartes tenia el coneixament i l'experiència dels seus antesessor que també volien trobar la veritat, peró ells creien com a veritat tot allò que és afirmat pels principals pensadors que el presedeixen com Tomás d'Aquino i això s'anomena criteri d'autoritat. Utilitzaven un mètode anomenat sil.logisme que consistia en 3 parts: permisa major, permisa menor i una conclusió, x tant era un instrument científic si la premisa major era verdadera. Aquest metode funcionava, peró Descartes estava encontre ja que no acceptava l'autoritat de ningú com a font de veritat, així que no utilitzem el sil.logisme.
Descartes construeix un nou mètode per dur a terme els seus objectius i no el pot fonamentar amb les dades dels sentits perquè aquests eren inexactes i no arriben a demotrar un enunciat científic per si sols, sense utilitzar una raó certa i inmutable, ell volia trobar una filosofía que sempre descartes l'error, aicí que descartes va decidir centrar-se en el raonament per aconseguir la seva meta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario