Filo 3er Trimestre (3)

EL DUBTE I LA PRIMERA VERITAT

Dubte metòdic
Descartes posa en dubte les fons del coneixament; els sentits i la rao, ja que per a ell tot lo dels sentits es fals. Si ens podem inmaginar una cadira sense potes i el fer de poder-la imaginar es una idea dudable, encanvi, seria indudable si questa idea no la podem canviar.
Descartes s'inventa la figura d'un geni maligne que la seva intenció es fer-lo equivocar. Descartes te un dubte constant fins que arriba a la PRIMERA VERITAT que l'utilitzarà per identificar els enunciats com certs o falsos, per tant, s'adona que per equivocar-seel meunys a d'estar dubtant, es a dir, si penso per tant existeixo, ja que no et pots imaginar unal'acció de corre sense que ningú corri, com a mínim existeix el subjecta que pensa.
L'acció de parlar, menjar es una acció del cos i ho penso a través del sentit i aquets ens poden enganyar, aixi que de moment es demostra que existeix l'anima com a substancia pensant.

Descartes troba 3 tipus d'idees:
1. Idees adverntícies (empíriques): idees que prevenen através dels sentits (percepcions)
2. Idees factícies (artificials): Idees que la nostra imaginació crea a partir de les ideees empíriques (exe. cavall+home=sagitari).
* Aquestes dues idees no ens poden servir per la demostració de l'existencia de la realitat perque la seva validesa es questionable, una idea és verdadera si no me la puc imaginar d'una altre manera.
3. Idees innates: son allò que fa possible que poguem coneixa la realitat amb una bona solvència i que ni sota el farmac mes potent deixaran de ser certes. Aixi que no lo queda més que demotra a través de Déu que les idees innates son verdaderes.


L'EXISTENCIA DE DÉU

Descartes ens argumenta que el nom de Déu és algu infiniti i les idees innates són aquelles que Déu ens a posat en la nostra ànima perque nosaltres poguem entendre la realitat, només aquestes idees són verdaderes, ja que deu es la garentia de que les idees innates són certes i en el cas de que deu no existis no podriem estar segur de res.