Filo 2on Trimestre

PLATÓ

Lordre no pt provenir del desordre

Plató rebutja la teoria que lordre no pot provenir del desordre, ja k si fos Aixa tot seria impresindiple, per aquest motiu lordre b dun ordre previ.Segons plató x la formacio d’alguna cosa cosa es necessari lordre i la planificació, sino allò no seria format correctament, es a dir, lunivers s’ha de construir amb un ordre previ, sino no seria cognoscible.

Doctrina platonica de lanima:

Per lanima el cos li seria un obstacle, es a dir, el cos a trabes e la vista i la oida li proporcionen una veritat, pero aquest sentit no ens aporta res exacte, ja que quan volen unificar-se alesmores lanima es enganyada pel cos, es a dir, el cos a traves dels sentits peces la seva realitat encanvi l’anima a traves del raonament arriba a coneixa alguna cosa de la realitat . Aixa k lanima es concentre en si mateixa, deixant de costat els sentits x poder arribar a la realitat

La teoria de les idees:

el tema principal de la filosofia platonica es la teoria de les idees, costirueix en l’afirmació de que existiesen entitasimaterials i absolutes com x exemp la justicia, bondad. Lidea no tracta dels pensaments o objectes imaginaris k son la base del punt de partida per poder realitzar altres conceptes.Com x exp. Les matematiques a traves dena s’ha constituit laltre i aixi pasa soccesivament, es a dir k apartir dun concepte base es forma un altre.

K son les idees

1Son el planol de constriccio de la realitat, el model a partit del qual la meteria s’organitza i forma les coses 2resulten necesaries per explicar la realitat desde el moment en k sintrodueix una inteligencia ordenadora alhora dexplicar la formacio de lunivers.3.Son les esencies de les coses: alo comu a les coses, principi didentitat i causa. 4eson eternes,no neixen ni moren 5 son inmotables(mai cambien)6Son imaterials 7 son absolutes(no depenen de res + sino delles mateixes.

Coneixa es recordar:

En el mite diu k la nostra anima al mori retorna el mon de les idees (regio selecte de la realitat) lanima coneixarà les, es a dir, lautentica realitat de les coses, despres baixara i anira a un altre cos x poder viure en el seu voltant, i anira recordant.si no tingessim ja aquest coneixament no sabriem res.segons plato tenim en la nostre anima els conceptes k ens ajuden a saber la realitat, lanima es inmortal, i retorna el mon de les idees on hi ha la veritat.lanima ja ho ha apres tot, ja que ha estat infinites vegades “morta” Per aixo qui investiga en recordar una cosa recordara tot, no hi hauria aprenentatge si no hi hagues record.

Idees inates x a plató:

Son el coneixa bsic a partir dl cual la rao humana pot investigar i pensar la realitat, mitjançant lesfors de la propia investigacio,xtan,x a plato la manera de aproparnos a la realitat es mitjançant la rao,no x la percepcio ja k simplement comença a desperpertar les idees xo no pot guiar la linvestigacio.Afavor de les ides inates:1.no podem percebre dues coses iguals sino tenim el concepte digualat.2.Exem una taula esta composta de moltes coses pero nosaltres ho veiem em una sola cosa.perque partim de lidea dunitat.3.plato x demostrar les idees inates agafa a un esclau i li dona unes investigacions on lsclau va realitzar una operacio, si no tingues una capacitat inata de fer uns operacions matemtks no ho hagues pogut fer, xk don no hiha no en pot rajar.

Saber i opinio:

Son idees tottalment oposades, ja k el saber no es pot canviar facilment.encanvi lopinio es inestable i facil de canviar, es a dir, ek saber te com a base lutilitzacio de la rao i es x akest motiu k exclou la possiblitat derror, pero lopinio te aksta akesta mencança.No solemnt es diferencien de 2 formes e coneixmt sino k tamb es refereixen a objectes diferents, es a dir, els objectes del saber son les estructures inteligibles i encanvi els objectes de lopinio es el mon fisic.

Realitat i coneixament:

Antecedents en la teoria de les idees. Els pitagorics x ells el k parmet accedir al coneixament de la natura es la rao, la rao matematica.en les estructures com a principi de comprencio racional de lunivers.Xaltre banda parmenides deia k lexigencia de la rao obliga a dmetre k no+ es verdader allo imutables. Per ultim socrates, plato representa a socrates fent preguntes de k es la justicia, virtut,i la resposta es la definicio k de fet es lidea.buescava ideals de virtuts i plato creia k podien construir i formar alguna cosa a traves de la definicio a idea.

L'ànima

Plato diu k lanima esta dividina en 3 parts.1raonament atraves de la rao em de dominar les virtuts i no virtuts que son la manera correcta de funcionar. En el pensament (rao) la seva virtut es la prudencia :saber escullir en cada cas allo k es millor fer.2on.ànima:la seva virtut es el coratge(força de voluntat) capacitat de fer allò k la prodencia ens diu k em de fer.3er l’apetit: (desitjos) la seva virtut es la templança la capacitat de dominar o moderar algun desitj.4a i per ultim: Resultat del bon comportament de les 3 part de lanima k apareis com a conseq es la felicitat, jaque sense justicia no hi ha felicitat, es a dir per aconseguir la felicitat em de fer k les 3 part treballim com una sola unitat.

Els grecs

lunic que tenien de fer per guañar era matar el general dels perses xk era el k els dirigia i controlava, estavam acostimbrats a segir ordres., encanvi els grecs,el 1er k se’ls i ensenyaven els grecs era a dominar-se a si mateix, aixi k cada grec es sabia comportar en la seva manera com un general o soldat x tal de dominar , el señ, tamplança. Ensenyats per ser lliures, x ser feliços, aprendre dominar els desitjos avui dia el psicolegs diuen k es inteligencia emocional.

Filo 3er Trimestre (5)

HUME: IMPRESSIONS I IDEES

Tot conjunt és adquirit o percebut aixi que podriem dir que el coneixament es redueix a percepció. Segons Hume hi ha dos tipus de percepcions; les impresions i les idees. Les impresions són les dades o el coneixament que reben a través dels sentits. L'altre tipus de percepció parlem de les idees i són la copia mental de les impresions, per tant, per saber si una idea és certa o falsa, ens la imaginem i busquem aquesta impressions, aixi podem saber si aquesta es correcta, en el cas que no coincideixi, aquesta idea serà una ficció.

Filo 3er Trimestre (4)

L'ESTRUCTURA DE LA REALITAT

Per a Descartes la realitat esta constituida oer 3 substancies:
subs infinita --> Déu
subs pensant --> ànima o el jo pensant
subs extgensa --> cos o espai

Una substancia és allò independent, subjecte de les qualitats de les coses i qualsevol cosa és un conjunt de parts i totes tenen una característica. Segons Descartes una persona te dues substancies:la pensant i la extensa que estan prenominades per Déu
La substancia pensant es aquella que atribuim a la ment, encanvi la subs extensa és atribuida el cos. Els somnis o pensaments no depenen la subs extensa, sino de la sub del pensament, perque no es poden expresar, per això tot allò que es físic no podria existir sense la subs extensa, però els pensaments...


EN QUE CONSISTEIX : L'ENTENIMENT, VOLUNTAT, LA LLIBERTAT

El jo com a substancia pensant té dues capacitats: l'enteniment i la voluntat.
L'ENTENIMENT es podria entendre com l'ús de la raó que ens permet entendre i trovar la veritatde les coses i diverses maneres de percebre pensament i idees, per últim proposa a la voluntat allò que es bo.
la segona capacitat del jo es la VOLUNTAT, consisteix en una força interna que ens permet realitzar el que l'enteniment ens proposa com a bo i negar el que ens proposa com a fals, també podem dir que són accions lliures i son realitzades per instint, aixi que podem dir que la voluntat condueix a la llibertat.

Per descartes la LLIBERTAT es la capacitat de dur a terme els propis objectius mostrats per l'enteniment i realitzar-los dominant els desitjos. Un com controlem l'enteniment i la voluntat obtenim la llibertat.


LES PASSIONS SEGONS DESCARTES

Per descartes les passions són les percepcions o sentimets que hi ha en nosaltres. Podem dir que les passions son: involuntàries, s'escapen del control de l'anima racional, també són inmediates ino deixen lloc per la reflexió i per últim no sempre estan d'acord amb la raó.
La funcio de l'anima en relacio a les passions és sotmetre-les i ordenar-les conforme al dictament de la raó. La raó subministra el criteri adequat pel que fa a les passions i també la força suficient per oposar-se a elles.

Filo 3er Trimestre (3)

EL DUBTE I LA PRIMERA VERITAT

Dubte metòdic
Descartes posa en dubte les fons del coneixament; els sentits i la rao, ja que per a ell tot lo dels sentits es fals. Si ens podem inmaginar una cadira sense potes i el fer de poder-la imaginar es una idea dudable, encanvi, seria indudable si questa idea no la podem canviar.
Descartes s'inventa la figura d'un geni maligne que la seva intenció es fer-lo equivocar. Descartes te un dubte constant fins que arriba a la PRIMERA VERITAT que l'utilitzarà per identificar els enunciats com certs o falsos, per tant, s'adona que per equivocar-seel meunys a d'estar dubtant, es a dir, si penso per tant existeixo, ja que no et pots imaginar unal'acció de corre sense que ningú corri, com a mínim existeix el subjecta que pensa.
L'acció de parlar, menjar es una acció del cos i ho penso a través del sentit i aquets ens poden enganyar, aixi que de moment es demostra que existeix l'anima com a substancia pensant.

Descartes troba 3 tipus d'idees:
1. Idees adverntícies (empíriques): idees que prevenen através dels sentits (percepcions)
2. Idees factícies (artificials): Idees que la nostra imaginació crea a partir de les ideees empíriques (exe. cavall+home=sagitari).
* Aquestes dues idees no ens poden servir per la demostració de l'existencia de la realitat perque la seva validesa es questionable, una idea és verdadera si no me la puc imaginar d'una altre manera.
3. Idees innates: son allò que fa possible que poguem coneixa la realitat amb una bona solvència i que ni sota el farmac mes potent deixaran de ser certes. Aixi que no lo queda més que demotra a través de Déu que les idees innates son verdaderes.


L'EXISTENCIA DE DÉU

Descartes ens argumenta que el nom de Déu és algu infiniti i les idees innates són aquelles que Déu ens a posat en la nostra ànima perque nosaltres poguem entendre la realitat, només aquestes idees són verdaderes, ja que deu es la garentia de que les idees innates són certes i en el cas de que deu no existis no podriem estar segur de res.

Filo 3er Trimestre (2)

1er PARCIAL

• UNITAT DEL SABER I DE LA RAÓ

Totes les idees de totes les ciències han de ser quarents i compatibles entre elles, es a dir, tots els enunciats verdader de qualsevol ciència són compatibles, ja que per la ciencia tots parteix de la mateixa realitat i no poden ser contrais.

• L'ESTRUCTURA DE LA RAÓ I EL MÈTODE.

Segons Descartes la raó coneix segons dos proccediments l'intuició i la deducció.
El primer, la intiució, no és un raonanemt, sinó un procediment que fa que et donis compte de forma inmediata de l'absoluta veritat d'una idea. Aquesta idea ha de ser clara, que es pot diferencia de qualsevol altre cosa, que sigui distinta, impossible de confondre amb cap altre i per últim indubtable, per tant, no podem no podem dubtar de la seva veritat encara que estem adormits o desperts seguirà sent verdadera. Aquestes 3 idees són la base del pensament.
El segon procediment anomentat deducció que és un raonament que apartir d'un pensament o idea que quan els relacionem ens permeti extreure altres idees amb tota la seguretat possible.

El funcionament natural de la raó descartes es basa en el mètode científic que consisteix de 4 punts:

1.Regla. Apartir del criteri de veritat distingirem una idea verdadeda de la falsa, per ell una idea es verdadera si es igual que claretat i distinció.
2.Regla. Busquem idees verdaderes i hem de dividir o analitzar les questions o idees complexes en les idees més simples.
3.Regla. Reconstruir la questió de les idees més simples a les idees mes compostes i que cada pas sigui controlat per la raó per evitar algun error.
4.Regla. Rrevisar les vegades necessaries les dues regles anterior per evitar l'error.

Filo 3er Trimestre (1)

1er PARCIAL

INTRODUCCIÓ

Descartes i Galileu són 2 pensadors que van composar la revolució científica i partir d'aquesta va apareixa la ciència física matemàtica moderna.
Descartes tenia el coneixament i l'experiència dels seus antesessor que també volien trobar la veritat, peró ells creien com a veritat tot allò que és afirmat pels principals pensadors que el presedeixen com Tomás d'Aquino i això s'anomena criteri d'autoritat. Utilitzaven un mètode anomenat sil.logisme que consistia en 3 parts: permisa major, permisa menor i una conclusió, x tant era un instrument científic si la premisa major era verdadera. Aquest metode funcionava, peró Descartes estava encontre ja que no acceptava l'autoritat de ningú com a font de veritat, així que no utilitzem el sil.logisme.
Descartes construeix un nou mètode per dur a terme els seus objectius i no el pot fonamentar amb les dades dels sentits perquè aquests eren inexactes i no arriben a demotrar un enunciat científic per si sols, sense utilitzar una raó certa i inmutable, ell volia trobar una filosofía que sempre descartes l'error, aicí que descartes va decidir centrar-se en el raonament per aconseguir la seva meta.